DIETARI - Postal de Rigolisa i tres nebots desagraïts
A l'estiu de 1972 la Mercé Meya envia a la seva germana Conxita una postal que just avui descobreixo. En ella escriu la decepció que té perqué els seus nebots Arseni i Alfred de Barcelona, i Esteve de Ripoll, no s'en recorde'n d'ella ni per escriure-la. La redacta en castellà (per les raons que ara no cal recordar aquí) tot i que sempre pensava en català, el seu idioma.
Querida hermana, recibimos tu carta y estoy contenta de que estés bien y te tomes la vida un poco mejor. De lo que dice que piensas venir pues cuando quieras que estaremos muy contentos de tenerte entre nosotros.
Del Alfredo no sabemos nada, que nos esccribió una carta que más parece un telegrama y le contesté enseguida a vuelta de correo, no sé si mi carta le habrá ofendido en alguna cosa. Del Esteban tampoco sabemos nada, ni le hemos visto el pelo, pues sólo lo siento por el Hermenegildo, que no se lo merece. De los Urrea tampoco sabemos nada, otros frescos. Bueno hermana, esas letras te darán que pensar, pues todo lo que no sea un hijo y tu misma no esperes nada. Tu hermana Mercedes.
Una carta aquesta sorprenent, per venir d'una dona com ella que tenia per principi no queixar-se gaire, o gens. La qüestió és que pel que fa al altres cosins esmentats, ja és impossible tirar el rellotge enrera. De la mateixa manera que la tieta tampoc podria escoltar les seves raons.
Pel que fa a mi, en aquell any de 1972 estava fent la mili en el cos de Regulares de Melilla. No és una excusa, és clar, però probablement tenia el cap en qüestions ben llunyanes. Sembla que la referència que fa a les preocupacions de la meva mare –que a més s'havia quedat viuda feia poc– estan relacionades amb les meves activitats d'aquells anys. Vistes avui aquelles coses séque vaig –i és clar, també vam– tenir molta sort. Podia haver anat molt pitjor. Els dos nebots dels que la Mercé no en diu res sou tú, Margarida i el teu germà. Ella m'havia dit que sort en tenia. Faig una còpia d'això al Joan Mateu. Tu fes-ne el que vulguis. Algun dia enviaré els pocs originals que encara suren per casa.
