Sant Esteve de Guils de Cerdanya
Sant Esteve de Guils (1)
Quaranta generacions de guilsencs
Moltes cases de Guils de Cerdanya, potser la majoria, s'han construït a l'empara del boom turístic d'aquesta comarca pirenaica. Almenys això em sembla comparant amb la imatge que en guardo de quan ja fa gairebé seixanta anys jo hi anava sovint. Acompanyava al meu oncle Joanet en els seus viatges al poble i masos propers. Hi transportàvem bestiar per encàrrec dels pagesos, que compraven i venien cavalls, bous, vaques o porcs. En aquells anys no paràvem atenció en la petita església de Sant Esteve. Desgraciadament, la cultura no era –no podia ser –el fort de la gent de cal Gitanet de Puigcerdà. I l'escola franquista no ajudava a la següent generació. A més que l'oncle tenia altres preocupacions. La feina de transportar el bestiar tenia els seus riscs i els recursos disponibles no eren els d'avui. I s'hi afegia que la Cerdanya era terra de frontera i això en aquells anys es notava. Les carreteres estaven molt vigilades per la Guàrdia Civil i calia tenir molta cura amb els papers i autoritzacions.
En aquest estiu de 2025 hi he tornat. He reconegut poca cosa de la imatge que guardava del poble. Naturalment, no he vist cap d'aquells pagesos clients de l'oncle, que sempre ens rebien amablement. I que algun cop ens havien convidat a berenar a taula, amb torrada, porró i fuet. Era d'esperar. Ells eren homes i dones ja fets i endurits per la seva feina, i jo un jove ajudant de setze anys, feliç d’haver trobat una excel.lent manera de conèixer la comarca dels meus ancestres per part de mare. Seixanta anys després gairebé tot ha canviat i jo soc ara un avi jubilat, que dedica el temps disponible al conreu de l'hort, als records, a llegir sobre la història i a fotografiar el territori. I en aquesta darrera funció he anat a veure l'església de Sant Esteve, consagrada l'any 1042. Abans de res llegeixo el rètol parroquial que detalla els horaris de missa. Me n'alegro que continuï oberta al culte. No cal ser creient –que no ho soc– per comprendre el que això implica, i més en aquests temps nostres en què cap continuïtat és segura. Aquesta portalada "la més monumental de les que es conserven a la Cerdanya", com informa un altre rètol davant de la façana, ha vist entrar i sortir als guilsencs al llarg de mil anys. Aquests sòlids carreus seus han aixoplugat a més de quaranta generacions de la gent de Sant Esteve de Guils.
