Tortellà a pas de llop
Tortellà, és avui un poble plàcid de l'Alta Garrotxa, amb el seu espectacular pont romànic del Llierca. He comprat en una tocineria endreçada una llonganissa contundent. I he segut al cafè Roc, amb el seu parell de taules de marbre circulars que envolten la respectiva columna. Abans, almenys al final de la jornada, devia estar més ple. Tortellà té avui més o menys la meitat dels quasi 1.500 habitants censats el segle XVIII. Als anys cinquanta la tradició espardenyera va culminar en l’invent de les xiruques, les entranyables botes de pagesos i muntanyencs. I diu l’Ajuntament que una important activitat musical que venia de lluny encara persisteix.
Aquesta tardor en els carrers estrets que envolten l’església de Santa Maria regna el silenci, amb una presència humana eixuta. En el carrer de l’Amargura he escoltat la conversa d'un home d'edat avançada
amb una veïna. No recordo haver sentit mai un català tan bell.
Els fanals de l'enllumenat tenen forma de cullerot, un homenatge a la fabricació de colleres de boix, que ha minvat és clar, però no ha desaparegut.
Tortellà té una agitada història. És la terra de l’avi Siset, l’inspirador de la cançó L’estaca, de Lluís Llach i forma part de l’Associació de Municipis per a la Independència, una decisió presa en el seu moment per sis vots a favor i un en contra.
De l’ambient de rebel.lia dels seus habitants de finals del XIX en parla el francès Elies Reclús. Aquest escriptor i etnòleg llibertari (germà del famós anarquista Eliseu Reclús), va participar el 1871 a la Comuna de París, fet que li valgué ser empresonat uns quants anys. Abans, al 1868, gairebé segle i mig anticipat a nosaltres, Elies Reclús havia passat per aquí, atret per la situació que havia de culminar amb l’enderrocament dels Borbons i la proclamació de la Primera República. En el seu “Impresiones de un viaje por Espanya en tiempos de la Revolución. Del 26 de octubre 1868 al 10 de marzo de 1869. En el advenimiento de la República”. Els textos originals van ser escrits per Elies Reclús per a la revista francesa La Revue Politique l’any 1868.
"Tortellà, un llogarret de la muntanya situat a quatre o cinc llegües de la frontera de França és cèlebre des de fa moltes generacions pel seu esperit d'independència o d'indisciplina. Tortellà podria tenir per divisa: Etiam si omnes, ego non! [potser els altres, no pas jo] Vàrem ser rebuts per tota la població i pels delegats d’una cinqüantena de localitats properes, que escoltaren atentament el discurs (…) Desgraciadament el discurs no es va pronunciar en català. Els darrers esdeveniments han donat una gran importància al metge i al farmacèutic locals, que saben llegir i escriure el castellà, i que s’aplicaren a explicar a fons als seus conciutadans el que passava a Espanya (…) Després d’haver-nos acomiadat d’aquesta brava gent, vàrem veure un individu que trotava alegrement al costat del nostre cavall. Era un home de cinquanta-tres anys, que s’havia ficat al cap escoltar el discurs que Garrido havia de pronunciar a la nit a Figueres, que és a unes cinc hores de tartana. Vàrem pregar-li que seiés amb nosaltres i qui això escriu va percebre que es tractava d’un home típic, a representative man del pais. Ramon Puig Blanquer, nadiu de Tortellà, és petit, magre i endurit. Sembla un boc fet home, té encara el perfil de cabra, els ulls marrons groguencs i arran de cap, amb cabells llargs, negres i sedosos, que li cauen galtes avall.
Bocamoll, la seva llengua resulta tan infatigable com les seves cames. El 1848 proclamà la República a França, però les autoritats que es deien republicanes el detingueren i l’expulsaren de França. (…) Ens explicà les seves proeses i fuites miraculoses, coneix tots els països, tots els cims, tots els cingles, tots els viaranys de 20 llegües a la rodona.
Ha lluitat ací, l’han envestit allà. A cada instant, clicant l’ull, amb un gest del braç, feia el gest d’afusellar o ser afusellat. (…) Fa un mes reberen un avís del general Contreras per la frontera francesa que els deia: armeu-vos i marxeu sobre Barcelona. El missatge arribà al llogarret a les nou de la nit i a les onze cent homes de Tortellà ja sortien a pas de llop i amb el fusell a l’esquena. Arribats a Banyoles varen saber que Madrid i Barcelona ja s’havien aixecat. -Com podeu veure, a les nostres muntanyes tots som soldats. Disposats a combatre per don Carlos, trobareu tants homes com vulgueu pagar per tres pessetes diàries. Que lluitin per la República trobareu també tants homes com us abelleixi per dues pessetes només. Aquesta població és una apassionada del fusell. És una raça de caçadors que després d’haver exterminat la gran caça del país s’han fet caçadors d’homes. Puig Blanquer resumia així la seva vida: He lluitat sempre. Primer com a facciós, després com a liberal; avui com a republicà.”
Llegeixo aquest text en l'edició a càrrec de Francisco Madrid, publicada en castellà per “pepitas de calabaza", una editorial de Logroño (Rioja) “con menos proyección que un cinexin pero con muchas más luces”.
https://www.pepitas.net/
Sobre l'avi Siset https://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=-735266